WorksContact



Another self-portrait. 2014



Minimalisme estètic, una potent i sofisticada posada en escena i una mirada carregada de fina ironia. Intel·lectualisme i sensualitat convertits en al·legoria. Una obra que supera la concepció habitual de les pràctiques artístiques com a marcs estructurats, combinant diverses disciplines i aglutinant diferents llenguatges artístics en un de sol per donar lloc a una experiència artística propera a la sinestèsia.Una reflexió sobre l'art mateix i els seus límits. Límits no com a línies reals o imaginàries que marquen un territori i el separa d'altres, sinó com a grans intersticis, espais comuns de contaminació i frontera, que qüestionen conceptes fonamentals com a convergència, continuïtat, derivació, integració...

A través de sorprenents diàlegs, l'obra de Setxu Xirau Roig juga amb l'arbitrarietat, l'analogia i la metàfora. La metàfora com a una forma de canvi semàntic i multiplicador il·limitat de significats. Paradoxes existencials carregades de simbologia i artifici. El seu treball subverteix la funcionalitat pròpia dels objectes i qüestiona l'eficàcia unívoca dels signes per oferir una reflexió poètica i crítica de les ficcions del present. Subversió de la publicitat, el disseny, la senyalística, la cultura pop.

La praxi artística i el propi procés creatiu (Parergon kantià), lluny de configurar un discurs monolític i unívoc, s'estableixen en un vast excursus de processos inconnexos i hiperproductius. Tècniques, temes, tipologies, pràctiques, estils, gèneres, disciplines... qüestionats, combinats i usats sense cap pudor ni respecte, presos en préstec del Gran Catàleg de la Història de l'Art, en una fusió, una hibridació, una intoxicació, com a una forma més de l'hiperconsum de l'art. Així, el dripping asèptic, aïllat i descontextualitzat, s'erigeix com a expressió màxima d'una certa «poètica de l'accident». L'autoretrat, sarcàstic ready-made, és transformat en revisió última de la Vanitas moderna. La marca, la imatge corporativa, el logotip (llegible, escalable, reproduïble, distingible i memorable) és convertit en lloc comú del símbol. Aquest, col·lectivitzat a poc a poc per una societat on cultura i pop són sinònims, pot ser inversament descol·lectivitzat i personalitzat amb un significat diferent.

En les seves confrontacions i diàlegs de signes, símbols i objectes convertits en metonímia (causa-efecte, part-tot, autor obra, continent-contingut...), Setxu Xirau Roig disloca no només els conceptes d'Identitat i Alteritat, el Jo i l'Altre, sinó el sentit i la pròpia dimensió de la «mateixitat». Dimensió que suposa la unicitat, la permanència i la continuïtat. Aspectes que només es defineixen en la diferència.
Aesthetic minimalism, a powerful and sophisticated staging and a charged look of irony. Intellectualism and sensuality turned into allegory. A work that exceeds the usual conception of artistic practices as structured frameworks, combining several disciplines and bringing together different artistic languages into one to give a close artistic experience synesthesia. A reflection on the art itself and its limits. Limits not as real or imaginary lines that mark a territory and separated from others, but as large gaps, common areas and border pollution, questioning fundamental concepts such as convergence, continuity, differentiation, integration...

Through amazing dialogues, the work of Setxu Xirau Roig play with arbitrariness, analogy and metaphor. The metaphor as a form of semantic change and unlimited multiplier meanings. Existential paradoxes full of symbolism and artifice. His works subverts the very functionality of objects and questions the effectiveness of unique signs to offer a poetic reflection and critical fictions of this. Subversion of advertising, design, signage, pop culture.

Artistic praxis and the creative process itself (Parergon Kantian) do not set a monolithic and univocal discourse. Instead they propose a vast excursus of unconnected and hyperproductive processes. Techniques, topics, types, practices, styles, genres, disciplines... are challenged, combined and used without shame or respect, borrowed from the Great Books of the History of Art, in a merger, hybridization, intoxication, as a form of hyper Art. This, the dripping, aseptic isolated and de-contextualized, stands as the highest expression of a certain "poetics of accident". The self-portrait, sarcastic ready-made, is transformed into the latest revision of modern Vanitas. The brand, the corporate image, the logo (readable, scalable, reproducible, distinct and memorable) become commonplace symbol. This, gradually collectivized by a society where pop culture are synonymous, may be inversely de-collectivized and personalized with a different meaning.

In the confrontations and dialogues of signs, symbols and objects converted to metonymy (cause-effect, part-Whole, autor-work, container-contained...) Setxu Xirau Roig dislocates not only the concepts of Identity and Alterity, the Self and the Other but the meaning and the dimension of "sameness". Dimension representing uniqueness, permanence and continuity, these aspects are defined only on the difference.
Minimalismo estético, una potente y sofisticada puesta en escena y una mirada cargada de fina ironía. Intelectualismo y sensualidad convertidos en alegoría. Una obra que supera la concepción habitual de las prácticas artísticas como marcos estructurados, combinando varias disciplinas y aglutinando distintos lenguajes artísticos en uno sólo para dar lugar a una experiencia artística cercana a la sinestesia. Una reflexión sobre el propio arte y sus límites. Límites no como líneas reales o imaginarias que marcan un territorio y lo separa de otros. Si no grandes intersticios, espacios comunes de contaminación y frontera, que cuestionan conceptos fundamentales como convergencia, continuidad, derivación, integración...

A través de sorprendentes diálogos juega con la arbitrariedad, la analogía, y la metáfora. La metáfora como una forma de cambio semántico y multiplicador ilimitado de significantes. Paradojas existenciales cargadas de simbología y artificio. Subvierte la propia funcionalidad de los objetos y cuestiona la eficacia unívoca de los signos, para ofrecer una reflexión poética y crítica de las ficciones del presente. Subversión de la publicidad, el diseño, la señaletica; la cultura pop.

La Praxis artística y el propio proceso creativo (Parergon kantiano), lejos de configurar un discurso monolítico y unívoco, se establecen en un vasto Excursus de procesos inconexos e hiper-productivos. Técnicas, temas, tipologías, prácticas, estilos, géneros, disciplinas... son cuestionados, combinados y usados sin pudor ni respeto alguno, tomados en préstamo del Gran Catálogo de La Historia del Arte, en una fusión, en una hibridación, una intoxicación, como una forma más del HIPERCONSUMO del Arte: Así, El dripping, aséptico, aislado y descontextualizado, se erige como expresión máxima de una cierta "poética del accidente". El autorretrato, sarcástico ready-made, es transformado en revisión última de la Vanitas moderna. La marca, la imagen corporativa, el logotipo ( legible, escalable, reproducible, distinguible y memorable) es convertido en lugar común del símbolo. Éste, colectivizado poco a poco por una sociedad dónde cultura y pop son sinónimos, puede ser inversamente descolectivizado y personalizado con un significado diferente.

En sus confrontaciones y diálogos de signos, símbolos y objetos convertidos en metonimia (causa-efecto, parte-todo, autor-obra, continente-contenido...) Setxu Xirau Roig disloca no sólo los conceptos de Identidad y alteridad, el Yo y lo otro, sino el sentido y la propia dimensión de la "mismidad". Dimensión que supone la unicidad, la permanencia y la continuidad, aspectos estos que sólo se definen en la diferencia.




Share Share Share