Minimalisme estètic, una potent i sofisticada posada en escena i una mirada carregada de fina ironia. Intel·lectualisme i sensualitat convertits en al·legoria. Una obra que supera la concepció habitual de les pràctiques artístiques com a marcs estructurats, combinant diverses disciplines i aglutinant diferents llenguatges artístics en un de sol per donar lloc a una experiència artística propera a la sinestèsia.Una reflexió sobre l’art mateix i els seus límits. Límits no com a línies reals o imaginàries que marquen un territori i el separa d’altres, sinó com a grans intersticis, espais comuns de contaminació i frontera, que qüestionen conceptes fonamentals com a convergència, continuïtat, derivació, integració…

A través de sorprenents diàlegs, l’obra de Setxu Xirau Roig juga amb l’arbitrarietat, l’analogia i la metàfora. La metàfora com a una forma de canvi semàntic i multiplicador il·limitat de significats. Paradoxes existencials carregades de simbologia i artifici. El seu treball subverteix la funcionalitat pròpia dels objectes i qüestiona l’eficàcia unívoca dels signes per oferir una reflexió poètica i crítica de les ficcions del present. Subversió de la publicitat, el disseny, la senyalística, la cultura pop.

En les seves confrontacions i diàlegs de signes, símbols i objectes convertits en metonímia (causa-efecte, part-tot, autor obra, continent-contingut…), Setxu Xirau Roig disloca no només els conceptes d’Identitat i Alteritat, el Jo i l’Altre, sinó el sentit i la pròpia dimensió de la «mateixitat».